Construcció espai-temporal a partir de la fuga num 2 en do menor del “Clave ben temperat” llibre II BWV 846-893 de J.S.Bach

Descripció física de la obra.

La proposta consisteix en la projecció d’un vídeo sonor, en format DVD, d’una durada aproximada de 6 minuts. La primera part, d’una durada de 2:47 minuts consisteix en l’audició de la composició seleccionada mentre la pantalla resta en negre. Al finalitzar la audició, comença la segona part, d’una durada de 4 minuts, amb la projecció d’una animació tridimensional. les tres dimensions i l’ús d’imatge seqüencial, m’han permès treballar amb elements com el temps i la multiplicitat de punts de vista, que considerava molt interessants pel project

Objectiu del projecte.

L’objectiu del projecte és reflexionar sobre les relacions entre la música i la imatge, i establir una sèrie de vincles entre la peça seleccionada i les imatges generades, producte d’aquestes reflexions. En cap moment la intenció de l’autor ha estat fer una transcripció de l’obra musical, si no de crear una obra autònoma i independent.

Selecció de la peça.

Els preludis i fugues de “El Clave ben temperat” (1721) de J.S. Bach, representen la primera aplicació dels principis d’harmonia moderns i redefiniran la manera de fer música per sempre.

la Fuga és una composició polifònica basada en un sol tema denominat “subjecte” del que sorgeix tot el material motívic de la composició, i està composada per un numero de parts vocals o instrumentals individuals anomenades “veus”. La fuga està basada en el cànon i és hereva dels seus elements.

Normalment les fuges de J.S. Bach acostumen a ser de tres o quatre veus, cada veu té una personalitat musical clarament definida i la suma d’aquestes veus genera un nou discurs. Les fugues de Bach son com drames teatrals, les veus entren en escena com els personatges de Shakespeare. Cada intervenció canvia la composició global.

Com definia el mateix Bach, la fuga era “per a l’ús de la joventut desitjosa d’aprendre, així com per la distracció dels que estiguin ja bastant avançats en l’estudi”. “El Clave ben temperat” planteja totes les complexitats d’escriptura que podem aplicar al teclat. La fuga estava dedicada exclusivament l’estudi i l’aprenentatge del Clave. Això allibera la peça del tema i de la necessitat de legitimar-se a través de l’expressió i els sentiments. La música esdevé doncs per ella mateixa. Aquest és un dels factors determinants per escollir una fuga com a base per aquest projecte, la musica entesa com a eina de creació i no com a instrument d’interpretació del univers preexistent. Concretament la peça triada, la fuga num 2 en do menor del llibre II de “El Clave ben temperat”, resulta especialment apropiada per la claredat amb la que transmet la preocupació didàctica d’aquestes peces.

És interessant apuntar que Bach no va mai afegir cap cometari o anal•lisi teòric a l’obra. Per ell, la música era un llenguatge completament desenvolupat i autònom.

Música i Geometria

Les set arts lliberals de l’edat mitjana comprenien dos grans grups d’estudis: el trivium i el quadrivium.

El trivium, agrupava les disciplines literàries (relacionades amb la el•eloqüència): La Gramàtica, la Dialèctica i la Retòrica. Per altre banda, el quadrivium agrupava les disciplines relacionades amb les matemàtiques, com la Aritmètica, la Geometria, la Astronomia i la Música. Sempre m’ha fascinat la relació que s’estableix en aquesta divisió entre la Música i l’Astronomia. Aparentment, la finalitat de la Música és suscitar una experiència estètica en la persona que l’escolta, tot expressant sentiments i emocions. En canvi, disciplines com la Geometria i la Astronomia semblen funcionar al marge de tota emoció.

Ja en la Grècia clàssica, la relació entre Música i Astronomia era clara. Segons els pitagòrics, els planetes emetien diferents tons depenent de les proporcions aritmètiques de les seves òrbites al voltant de la terra, com si aquestes fossin les cordes d’una guitarra. Cada un d’aquests planetes generava un so diferent que combinat amb els dels altres planetes produïa una sincronia anomenada: “Música de les esferes”. La tradició que considerava l’univers com un gran instrument polifònic es prolonga durant l’edat mitja i fins i al segle XVII.

El gran astrònom Alemany Johannes Kepler, a finals del segle XVI, va establir que un astre emet un so més agut, en tant que el seu moviment de rotació respecte al Sol és més ràpid. Kepler va arribar a compondre 6 melodies que es corresponien als 6 planetes del sistema solar conegut llavors. Aquestes melodies, en combinar-se, podien generar quatre acords diferents.

Aquesta “Música de les esferes” Kepleriana, ha motivat l’ús del temps i el moviment en aquesta obra, així com ha determinat la quantitat de veus implicades en la composició final (imatge inferior). Les veus de les fugues de Bach semblen progressar sense resistència cap al seu destí, igual que els planetes de Kepler viatgen sobre les seves esferes harmòniques dins d’espaitemps.

Moviment

Per a elaborar el projecte he optat per treballar amb programes de 3D i edició de vídeo, que em donen el control que necessito sobre l’espaitemps.

A l’animació, la composició es construeix a partir de les succesives incorporacions de les 6 veus que la constitueixen. La primera veu entra a l’escena des de la part inferior de la pantalla, i inicia la seva rotació, La primera veu és la que genera les dues forces necessàries per a cohesionar la composició, la gravetat (rosa, a l'esquema inferior) i la inèrcia (lila). La gravetat atrau les altres veus i les manté lligades, mentre que la inèrcia generada per la rotació, arrossega les altres veus en un flux temporal únic.

A baix veiem un esquema de l’entrada de la segona veu, que pot servir d’exemple per les altres quatre.

L’animació consta de dues projeccions simultànies a dreta i esquerra de la pantalla, que mostren el procès de formació de la composició. La projecció esquerra correspon a l’hemisferi dret del cervell, a on els profans reben la música com un tot, i la projecció dreta a l’hemisferi esquerra, a on els músics descomponen la música en les seves parts constituents (imatge inferior).

Vedutte